Rambla Salvador Samà, 47
Vilanova i la Geltrú – Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Geobiòleg – Consultor en Biohabitabilitat
Estudis de geobiologia i feng shui
FORMULARI DE CONTACTE
El ser humà des de sempre ha estat exposat a fonts naturals de radioactivitat, com el subsòl, l’aigua o el gas radó. Més recentment s’hi han afegit fonts artificials procedents de proves atòmiques, alguns dispositius mèdics i també materials de construcció.
La radiació ionitzant o la radioactivitat és un fenomen físic d’alguns elements que es desintegren de forma espontània en elements més estables. En aquest procés emeten partícules d’alta energia (alfa, beta, gamma, X i neutrons) que tenen la propietat de travessar cossos opacs o ionitzar gasos.
A la llar, els mesuraments de radioactivitat més importants corresponen a la radiació gamma i al gas radó, com a font de radiació alfa.
La radiació gamma presenta un nivell energètic alt i és molt penetrant al cos humà. El greu dany que genera a les cèl·lules és utilitzat en la medicina i l’alimentació per esterilitzar, és a dir, per eliminar els bacteris.
La radiació alfa presenta un poder energètic més gran que la radiació gamma, però és menys penetrant. No obstant això, sol penetrar a l’organisme a partir de la respiració de gas radó.
L’efecte ionitzant proporciona prou energia per arrencar electrons dels àtoms de les cèl·lules del cos humà. Es poden produir reaccions químiques no desitjades que generin alteracions als cromosomes i les membranes de les cèl·lules. La posterior fragmentació i reproducció d’aquestes cèl·lules pot estendre aquestes alteracions al material genètic (ADN).
Els efectes negatius que causa la radioactivitat als òrgans i teixits depenen de la dosi rebuda o absorbida, el tipus de radioactivitat i de la sensibilitat dels diferents òrgans i teixits.
Dosis baixes de radiació ionitzant contínues amb el temps són suficients per a augmentar el risc defectes a llarg termini, com ara el càncer o danys cerebrals al fetus. Aquest fenomen és conegut com a efecte Petkau i per aquest motiu s’aconsella evitar amb la mesura del possible elements radioactius a la llar, encara que siguin de baixa emissió.
L’Organització Mundial de la Salut qualifica la radioactivitat com a cancerigen pels greus danys que genera a la pell i els òrgans del cos humà.
Els materials de construcció poden sotmetre les persones que habiten o treballen als edificis a unes dosis més grans de radiacions de les que rebria en un entorn natural. Convé evitar els materials radioactius en la mesura que sigui possible, a fi d’evitar efectes a llarg termini.
En general els materials de construcció que utilitzen residus o bé pedres de formació més recent com les pedres volcàniques contenen més elements radioactius, com el tori-232, el radi-226 i el potassi-40. Entre aquests elements podem trobar el granit, el basalt o formigons als quals s’hi hagin afegit cendres volants.
D’altra banda, materials de procedència orgànica com la fusta, o derivats de pedres sedimentàries com el guix natural o la sorra de pedra calcària proporcionen valors de radioactivitat baixos.
Així doncs, la matèria primera utilitzada és el principal factor que determina la radioactivitat dels materials de construcció com ara els maons o les rajoles.
El mesurament de la radioactivitat inclou mesurar la taxa d’impulsos, així com el mesurament i el registre de la concentració de gas radó.
Es mesuren els impulsos radioactius de materials de construcció, aparells i instal·lacions sospitoses de radioactivitat. Poden utilitzar-se diferents aparells de mesura, sent els més habituals el tub comptador Geiger-Müller o el comptador de centelleig.
En bioconstrucció es considera que a l’interior de l’habitatge els valors mesurats de radioactivitat n ohaurien de superar els valors obtinguts al medi natural local.
Rambla Salvador Samà, 47
Vilanova i la Geltrú – Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Geobiòleg – Consultor en Biohabitabilitat
Estudis de geobiologia i feng shui
2024 © Copyright - Carles Surià