Rambla Salvador Samà, 47
Vilanova i la Geltrú – Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Geobiòleg – Consultor en Biohabitabilitat
Estudis de geobiologia i feng shui
FORMULARI DE CONTACTE
Menu
L’ambient interior està de mitjana entre 2 i 5 vegades més contaminat que l’espai exterior, d’aquí la importància de fomentar un hàbitat saludable per viure i treballar que previngui malalties.
Els mesuraments de tòxics als espais interiors (habitatges i oficines) permeten localitzar i avaluar anomalies a l’aire i la pols tenint en compte els punts estàndard de les normatives legals aplicables, com el Reial Decret 374/2001, i referències internacionals dels espais interiors com l’Institut für Baubiologie i AGÖF.
Ens desplacem al teu habitatge o oficina. Avaluem els contaminants de l’aire i de la pols de tots els espais mitjançant aparells tècnics, presa de mostres per a laboratori i cultius.
Milers de persones han mort per exposició a aquestes fibres sintètiques microscòpiques conegudes com asbest o uralita.
Presa de mostres ambientals mitjançant el mètode MTA/MA-051 de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball. Es fa passar un volum mesurat d’aire mitjançant un filtre que captura les fibres en suspensió i es recompten després al laboratori.
Permet identificar el compliment del valor d’exposició laboral VLA-ED 0,1 ff/cm3 del Reial decret 396/2006 aplicable a treballs amb risc d’exposició a l’amiant. També permet assegurar nivells de descontaminació (normalment 10% del VLA).
El gas radó és un contaminant habitual a llars i oficines. Constitueix la segona causa de càncer de pulmó.
El Reial decret 1029/2022, de 20 de desembre, estableix en 300 Bq/m3 el nivell de referència mitjana anual per a la concentració de radó en habitatges, edificis daccés públic i llocs de treball.
La mesura de radó es realitza habitualment amb captadors passius. S’hi inclou anàlisi i informe d’assaig al laboratori acreditat ISO 17025 i mesures d’acord amb les recomanacions del Consell de Seguretat Nuclear.
Segurament la substància tòxica més comuna en espais interiors. Classificat com a cancerigen i conegut per les seves propietats mutàgenes, neurotòxiques, sensibilitzants i al·lèrgenes.
Determinació de formaldehid en aire mitjançant mètode de captació en sílica gel impregnada segons MTA/MA-062/A08 de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball.
Altres mètodes possibles, com a mesurador professional amb certificat de calibratge.
Algunes vegades es poden trobar metalls pesants problemàtics com mercuri, plom, arsènic o cadmi a la pols d’habitatges i oficines.
Són contaminants que es dipositen i acumulen als ronyons, els ossos o la pell (especialment en el teixit gras subcutani) i els seus efectes solen trigar anys a aparèixer.
Es determina la presència de metalls pesants a la pols segons les DIN EN ISO aplicables als diferents metalls pesants.
Són substàncies químiques que es troben en estat gasós a temperatura ambient com xilens, toluè, benzè, acetats, alcohols, etc.
Solen procedir de vernissos, coles, pintures i productes de neteja.
S’avalua els nivells de concentració ambiental i el percentatge d’exposició màxima permesa segons el Reial decret 374/2001 contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.
En habitatges, també és recomanable l’anàlisi estadística, comparant els valors obtinguts amb bancs públics com els d’AGÖF, amb més de 3.500 mesuraments en espais interiors.
Es tracta de substàncies poc volàtils que s’adhereixen a les superfícies i contaminen la pols durant anys i dècades.
Inclouen plastificants, insecticides, fungicides, protectors de la fusta, dioxines i retardants de flama. Podem trobar-los en PVC, moquetes, catifes o vernissos.
Es realitza screening de la pols domèstica mitjançant analitzadors ambientals GC-MS/MS que proporcionen els límits de detecció i quantificació més baixos.
L’avaluació sol realitzar-se mitjançant l’anàlisi estadística, comparant els valors obtinguts amb bancs públics com els d’AGÖF, amb més de 3.500 mesuraments en espais interiors.
Als espais tancats es poden detectar fongs de la floridura, principalment a les parets més fredes.
Normalment no es veuen a primera vista i cal buscar-los en un cultiu segons ISO 18593:2004.
En el moment en què són visibles ens trobem davant de grans colònies.
Poden identificar-se les espècies, com ara cladosporium o penicillium habitualment, també espècies més crítiques per a la salut com aspergillus o stachybotrys.
Barreja de substàncies de diminut tamany que constitueixen el contaminant de l’aire més perillós per a la salut humana.
Contatge de partícules amb díode làser de llarga durada conforme amb ISO 21501-4 i en 6 fraccions diferents, incloent-hi les partícules de 2,5 micres i les de 10 micres.
Els mesuraments se centren a localitzar les fonts de les partícules més petites (inferior a 2,5 micres). Aquestes partícules poden arribar als alvèols pulmonars i des d’allà a tot el cos.
Rambla Salvador Samà, 47
Vilanova i la Geltrú – Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Geobiòleg – Consultor en Biohabitabilitat
Estudis de geobiologia i feng shui
2024 © Copyright - Carles Surià