El 16 de juliol de 2018 a Vida Sana, entitat sense ànim de lucre. Podeu llegir a continuació l’article.

Si ens passem la major part del temps a espais tancats, per què no ens preocupem més per l’aire que respirem a casa o a l’oficina? Molts dels contaminants legislats per a l’aire exterior tenen valors molt superiors als espais interiors.

Això és el que es planteja Carles Surià, enginyer expert en mesuraments de qualitat de l’aire, que explica que la societat encara no és conscient del nivell de contaminació que hi ha dins de casa seva, superior al del carrer. Ja en un estudi realitzat fa 30 anys es demostrava que agents contaminants exteriors com el plom, el cadmi, l’arsènic, el benzopirè o el benzè presentaven valors d’entre 2 i 5 vegades superiors en zones tancades.

“Hi ha una gran falta legislativa sobre la contaminació de l’aire interior, especialment als habitatges, i això és perquè els residents són els responsables de la contaminació de l’aire interior que ells mateixos generen”, afirma Carles Surià. Davant d’aquesta situació, l’expert es qüestiona perquè les administracions no faciliten més informació sobre els riscos o sobre com actuar. “Per què les administracions no amplien els estàndards de qualitat dels productes de consum per assegurar que no emetin contaminants a l’espai interior? És evident que reduir la contaminació interior disminuiria la despesa sanitària i els períodes de baixa”.

Segons explica Surià, aquestes concentracions de tòxics, que són superiors als espais interiors, es deuen a una ventilació insuficient i també a un ambient artificial provocat pels plàstics i els materials sintètics que es tenen a casa, cosa que provoca que es generi un ambient carregat electrostàticament que incrementa la concentració de pols a l’ambient interior. Les substàncies nocives que es generen s’adhereixen a aquesta pols i romanen a l’aire.

Entre els contaminants més freqüents amb valors més alts a les llars es troben:

– Substàncies orgàniques (COV): per exemple, els dissolvents o els hidrocarburs aromàtics, que causen problemes respiratoris, irritació d’ulls i de coll, marejos, irritabilitat i dificultat de concentració.

– Gas radó: és la segona causa de càncer de pulmó. Problemàtic de forma natural a zones amb sòls granítics com Galícia o amb sauló com a El Maresme (Barcelona). Els usuaris incrementen aquest contaminant ventilant de forma insuficient i introduint materials que emeten radó a la llar, com el granit a les cuines.

-Contaminació biològica: per exemple, els àcars i la floridura, que causen efectes a les vies respiratòries. La seva presència s’està incrementant a les llars a mesura que es rehabiliten habitatges i s’incrementen els aïllaments tèrmics per estalviar energia sense la precaució deguda. Es reforma sovint sense permetre la permeabilitat del vapor d’aigua, que es condensa a les parets fredes de façana on s’expandeixen els fongs. En aquests espais s‟incrementa la humitat i es formen les condicions adequades per a la proliferació d’àcars en matalassos o cortines.

– Material particulat (PM25): penetra al sistema respiratori amb la respiració. És dels pitjors contaminants per a la salut humana i més freqüent quanta més càrrega electrostàtica hi hagi a l’ambient. Les partícules més fines poden arribar als alvèols pulmonars i des d’allà portar substàncies nocives a zones molt sensibles i agreujar patologies.

La solució? Carles Surià comenta que hi ha un gran àmbit d’actuació i que algunes de les solucions passarien per uns hàbits de ventilació correctes, la reducció de fonts de contaminació interior com mobiliari i materials de construcció artificials, fum de tabac, productes de neteja no biodegradables o moquetes, control de la humitat relativa, plantes per purificar ambients amb poca humitat, instal·lació d’extractors a banys i cuines, així com controls periòdics de la qualitat de l’aire interior, la promoció de cuines elèctriques i campanyes d’informació.

En la mesura que sigui possible, incorporar la ventilació nocturna per evitar l’acumulació de la humitat que es genera en dormir.