RISCOS EN UNA OFICINA MALALTA

Avui dia la majoria de feines es desenvolupen en interiors. Ens preocupem sovint del confort i els accidents, però… i la salut?

Més de la meitat dels treballadors d’oficina pateixen problemes relacionats amb el seu lloc de treball: mals de cap, conjuntivitis, dificultats respiratòries, dermatitis, depressió…

Aquesta problemàtica és coneguda com a síndrome de l’oficina malalta i es defineix com un conjunt de malalties originades o estimulades per la contaminació de l’aire i la pols en espais tancats.

A l’oficina es poden sumar múltiples factors contaminants, però tots poden tenir solució:

• Camps electromagnètics. Procedents de les instal·lacions elèctriques i les tecnologies sense fil.
• Càrregues electrostàtiques. Generades per teixits sintètics i baixes humitats.
• Compostos orgànics volàtils. Despresos per alguns mobles i les cues que contenen, productes de neteja industrials i en menor mesura per pintures. A més de males olors algunes són cancerígens.
• Formaldehid. Desprès per coles i vernissos. És el contaminant olorós i cancerigen més comú a oficines.
• Plastificants. Procedents de cablejats i que respirem a través de la pols.
• Biocides. Aplicats conscientment per eliminar paneroles, o sense ser-ne conscient a través d’altres productes.
• Diòxid de carboni. Procedent de la respiració i acumulat per ventilació insuficient.
• Metalls pesants. Poden ser presents en retardants de flama o protectors de la fusta i passen a formar part de la pols de loficina.
• Nanopartícules. Partícules fines procedents de la utilització de impressores làser i mobiliari artificial.
• Il·luminació  artificial freda i de vegades amb parpelleig o insuficient.
• Contaminació acústica de companys de feina o de l’exterior.
• Temperatura i humitat relativa. Importants per al confort i el benestar. Humitats baixes aixequen la pols.

Es llisten les accions més eficaces per sanar una oficina:

• Ventilació suau i permanent, preferentment mecànica.
• Connexió a terra de totes les instal·lacions elèctriques i elements metàl·lics.
• Connexió a internet mitjançant cablejat ethernet.
• Neteja fina mitjançant aspiradores amb filtres HEPA.
• Filtratge fi de l’aire que accedeix de l’exterior.
• Filtratge de les ventilacions de les impressores làser.
• Millor mobles laminats que aglomerats.
• Imitació de la il·luminació natural quan aquesta no és possible.
• Apantallaments acústics entre treballadors i entre fonts.
• Sistemes naturals per prevenir plagues com el llorer o l’espígol.
• Productes de neteja naturals.
• Control de la humitat i la temperatura.

La legislació de riscos laborals se centra a evitar accidents, però amb prou feines conté valors límit per a la majoria de factors de risc que causen malalties i redueixen la productivitat de l’oficina.

Avui dia, ja és possible fer mesuraments professionals de la qualitat de l’aire i la pols mitjançant mètodes estadístics.  Permeten complementar la limitada regulació legal i identificar si la concentració de compostos químics tòxics excedeix els valors esperables.

Hi ha límits legals per a les radiacions electromagnètiques, però aquests se situen per sota dels llindars on la ciència troba efectes com fatiga, insomni, arítmies cardíaques o senzillament pèrdua de benestar, i que minven la salut dels treballadors. Es recomana el seu mesurament complementant els límits legals vigents amb estàndards internacionals de contaminants en espais interiors.